LA SEKRETA REGNANTI DI LA MONDO

da Jon Ronson

11.

"Matro." Esis mardie matine. Jim lasis sua reguloza respond-mashin-mesajo che sua amiko en Washington DC por konfirmar ke il ne esis ocidita dum l'antea duadek-e-quar hori. "Vua devota filiulo ludas pedfrapar-la-bidono en Portugal. Dankego."

Ica devis esar facila dio. Jim simple volis verifikar ke la parklozo dil Caesar Park esis kompleta. Ni vehos adibe ed on refuzos ni ye la pordego. Jim questionos pro quo, e registragos la respondo en sua not-kayereto. Lore ni retrovehos a nia hotelo por repozala posdimezo apud la lageto ed en la drinkeyo.

Ma co ne eventis. Ni arivis che la Caesar Park e trovis nula polico, nula kordono e nula parklozo. La pordegisto elevis la barilo ed admisis ni kun gaya rideto. Unesmafoye, Jim semblis trompita.

"To es astonanta", il konfesis. "To es astonanta ja."

"Ka ni envehez?"

"Me es konfundita", murmuris Jim. "Ni vidis la parklozo komencar hiere. Per nia propra okuli. E nun nula parklozo. Ico ne devas eventar."

"Quon ni devas agar?"

Jim hezitis. La pordegisto proximeskis l'automobilo.

"Nur envehez", dicis Jim urjante.

Impulsive me desfrenagis e ni kruzis alonge la voyo. Ico esis perturbanta novajo. Ni eniris loko ube on klarigis a ni ke ni ne esis bonvenanta, e ni ne mem volis esar ibe. Ni esis acidental agent provocateurs, pulsata da cirkonstanco, nur pro ke ni esis admisata.

"La hotelo es dezerta", me dicis, dum ke ni eniris la parkeyo. "Ni es le sola hike."

"Ni dejunez", dicis Jim. "Nur du viri dejunanta."

Ni vagis tra la nun-dezerta marmora vestibulo. Esis nula civitani. Ni ekiris al silencoza tereno e sidis an l'apudlageta drinkeyo, la sola du klienti en hotelo desegnita por mili. Yuna servistino aparis.

"Ma'am", dicis Jim, elevante sua "trilby".

"Sioro?" el dicis.

"Qua-kloke vu finos laborar?"

La questiono semble shokis el.

"Non kloki", el dicis, sorgoze.

"Ed en qua drinkeyi vu prizas drinkar?" dicis Jim.

"Esas agreabla drinkeyi en la vilajo proxim la katedralo."

"Ka partikulara drinkeyi?" Jim ridis. "Ne suciez. Me kompros."

"Nur multa agreabla drinkeyi en la vilajo", el dicis.

"To es bon informo", dicis Jim. "Danko, ma'am", il dicis ad el.

Il turnis su a me. "Nun ni savas ube la servisti drinkas. Povos esar bona kontakti."

"Do", me dicis. "Ka ni probez la drinkeyi proxim la katedralo?"

"Certe", il dicis.

"Ka ni irez?"

"Bone", dicis Jim.

12.

Ni retromarchis al automobilo e veheskis la duima milio vers l'ekireyo. Me regardis mea retrospeguleto. Obskura-verda Lancia esis dop ni.

"Jim", me dicis.

"Mmm?"

"Me kredas ke on sequas ni."

Jim turnis su.

"Nula feko", il ridetis. "Ne suciez. Kande ni esos sur la publika voyo li esus tre fola se li probus ulo."

"Bone", me dicis.

"Li ne volas havar grosa olda mortinta raportisto apud la strado", dicis Jim. "To es tro granda novaj-naraco."

"Bone", me dicis.

"Ma hike li povus dicar, "Ho ni kredis ke li esis armizita. Li aspektis minacanta. Ni imperis li haltar ma li ne haltis." Bango!"

"Me komprenas", me dicis.

Gansaro vagis lente alonge la voyo avan me. Me sonigis mea korno. Fine ni atingis la persikea pordegi.

"Spektez", dicis Jim. "Lu retroturnos nun. Lua tasko es kompleta. Kompatinda folo."

Ma la Lancia ne retroturnis. Ol sequeskis ni alonge la dezerta voyo.

"A-ho", dicis Jim.

*****

"Britana Ambasaderio."

"Nu", me dicis. "Me es jurnalisto de London. Me telefonas a vu del strado de Sintra ad Estoril -"

"Vartez."

"Jurnalaro-Kontoro."

"Me es jurnalisto de London", me dicis. "Me telefonas a vu del strado de Sintra ad Estoril. Me es sequata, nun, da obskura-verda Lancia, registro-kodexo D4 O28, apartenante la Bilderberg-grupo."

Esis akut aspiro.

"Durez", el dicis.

"Pardonez me", me dicis, "ma me jus audis vu akute aspirar."

"Bilderberg?" el dicis.

"Yes", me dicis. "Li spektis ni explorar la Caesar Park-hotelo e li sequis ni depose. Ni es nun sequata dum tri hori. Me ne esis certa unesme, do me haltis mea automobilo apud dezerta voyo e lu haltis sua automobilo avan ni. Ka vu povas imaginar quante pavoriganta esis ta instanto? Ico es aparte perturbanta nam me es de Anglia e me ne kustumas esar spionata."

"Ka Bilderberg permisas vu esar en Portugal?" el dicis. "Ka li savas ke vu es hike?"

"No", me dicis.

"Bilderberg es tre sekretema", el dicis. "Li ne prizas ke homi exploras lia aferi. Quon vu agas hike?"

"Me es esence humuroza jurnalisto", me explikis. "Me es humuroza jurnalisto preter mea kapableso. Ka helpus se ni dicus to a li?"

Del angulo di mea okulo me vidis Jim abasar sua fenestro. Il extensis sua kapo e suflis iracigiva kiso a la Lancia.

"Vartez dum sekundo", me dicis.

"Jim", me dicis strikte. "Prego cesez to."

Me minlautigis mea voco.

"Me es hike kun usano", me dicis, "nomizita Big Jim Tucker. Il es agent provocateur. To es forsan la problemo. Forsan vu povus telefonar a Bilderberg ed explikar ke me es en l'automobilo kun Jim Tucker, ma me ne es vere kun il."

"Askoltez", el dicis urjante, "Bilderberg es multe plu granda kam ni. Ni es tre mikra. Ni es nur mikra ambasaderio. Ka vu komprenas? Li es preter nia ligo. Me povas nur dicar, retroirez a via hotelo e restez ibe."

"Me fakte eniras nia hotel-parkeyo nun. La Paris-hotelo en Estoril. Lu es dop me. Lu haltas en la strado apud la hotelo. Lu ekiras sua automobilo..."

"Sidez ibe", el dicis. "Me telefonos a kelka personi. Irgaquo eventos, ne incitez li irgamaniere. Ne aerizez la flami."

13.

Ante la komenco dil chaso, Jim esis pezoza ed inerta. Nun il saltis ek l'automobilo kun l'ajileso di yuna cervo. La viro en la Lancia ekiris sua automobilo e staceskis dop arboro. Il esis yuna kun kurta nigra haro. Il portis sunbinoklo ed obskura-verda vestaro.

"Me povas vidar vu!" dicis Jim. "Vu es dop l'arboro. Pikabu! Ridetez bele por mea idiot-espruva kamero."

"Jim", me dicis, "prego cesez to."

Ma omno esis exter mea direkto. Esis quale l'ecito dil chaso transformis Jim aden vivaca yuno.

Unlatera ludo di pikabu eventis, dum quo la chasero mantenis fixa expreso dop sua sunbinoklo, Jim baleto-dansis, e me marchis vers la lageto, probante distigar me del emersanta krizo. Jim promenis a me.

"Ka me es paranoiika", il dicis, "o ka Bilderberg preparis atrapilo por ni? No, askoltez. Hiere, ni vidis la parklozo komencar. Ni vidis lo per nia propra okuli. Hodie, surprizo surprizo, nula parklozo. Li admisis ni kun rideto..." Jim finis.

"Ma li ne mantenis apertita la tota sejorneyo por ke hazarde ni du forsan..." me finis e regardis l'arboro.

"Omnakaze", dicis Jim. "Semblas ke ni havas varto-ludo."

Il ridetis e suflis fum-nubo ek sua nazo.

"Me konsideras lo granda honoro sequesar al hotelo da ta Bilderberg-kerli", il dicis.

14.

Jim dicis ke il bezonis repozar. Il forsan tordis ulo ekirante l'automobilo. Il retretis a sua chambro. Me sidis apud la lageto. La viro dop l'arboro shultr-elevis e promenis e modifikis sua kravato ed okupis su dop l'arboro. Vakancanti aquo-ludis cirkum ni. De tempo a tempo me okul-kontaktis la chasero, quo signifikis, "Ka me darfas venar ed informar vu pri qui ni es e quo eventas?" ma il refuzis me per manu-signo.

Sandra dil Britana ambasaderio telefonis a me por informar me ke el parolis kun la Bilderberg-kontoro che la Caesar Park e li dicis ke nulu sequis ni e quale li povus retrovokar ulu qua ne existis?

"Il es", me sursuris, "dop l'arboro."

"La bona novajo", dicis Sandra, "es se vu savas ke on sequas vu, li probable nur probas timidigar vu. Le danjeroza esus ti qui sequas vu sen ke vu savas lo."

Ma co esis apene komfortiganta. Forsan ca homi esis le danjeroza, e me es nur naturale habila pri remarkar li. Forsan me es adepta tale.

"Ma to ne es logikala", me dicis. "Big Jim Tucker es evidente ne timidigita. Me ne kredas ke li disipus sua tempo probante timidigar ni kande lo evidente falias."

"Vu sonas kelke timidigita, se me darfas dicar lo", dicis Sandra.

"Forsan", me dicis, "ma me ne kondutas ye maniero videble timidigita. De trans la parkeyo me ne semblas timidigita."

15.

Du hori pasis. Jim e me rikunvenis che hotel-drinkeyo alonge la strado. Dum ke me vagis tra la vestibulo, du viri en obskura vestari nemediate prenis broshuri e komencis lektar oli. Me trovis Jim kelka metri fore enregardante sua bir-glaso.

"Esas du viri apud la pordo", me dicis, "lektanta broshuri."

"Me vidas li", dicis Jim.

"Li nur pretextas lektar broshuri."

"Quale vu savas?" dicis Jim.

"On povas divinar pro lia posturo", me dicis.

"Yen la projeto", dicis Jim. "Ni livos la drinkeyo kune. Kande ni proximeskos la chaseri, me dicos, "Me renkontros mea Bilderberg-kontakto che la Tiny-drinkeyo." Vu dicos, "Tacez." Dicez lo urjante quale vu ne volas ke li audez. Donez a li desinformo."

"Me ne agos lo", me dicis.

Jim e me livis la drinkeyo kune.

"JON", dicis Jim laute, "ME RENKONTROS MEA SEKRETA BILDERBERG-KONTAKTO CHE LA TINY-DRINKEYO."

Me frunsis e dicis nulo e marchis adavane.

"Tre bona", murmuris Jim extere.

Ni separis ni. Me promenis al plajo e trovis marajo-restorerio. Me ne kredas ke on sequis me adibe (ecepte, nature, se me esis sequata da ti qui ne volas ke me savez ke li sequis me - forsan elaborita operaco eventis inkluzante Portugalana pensionati, viro farbizanta fenco, e mikra pueruli en nato-kostumi, ma me ne vere kredas lo).

Kande me retrovenis pos kelka hori al drinkeyo dil Paris-hotelo, Jim esis plu ebria kam irgu quan me ultempe vidis. Il esis cirkondata da quar danini e li omna kantis "Yes, Ni Havas Nula Banani".

"Jim", me dicis urjante, "kad on ankore sequas vu?" Me tusis. "Pardonez me, dami", me dicis.

"Pardonez me, dami", dicis Jim, inklinante su afable.

"Do quo eventis?" me dicis.

"Me iris al Tiny-drinkeyo", il dicis. "Ol nomesas la Tiny-drinkeyo pro ke ol es mikrega drinkeyo."

"E ka li sequis vu adibe?"

"... Ni havas fabi ed onioni / kauli e shaloti ..."

"Me es supersticoza oldulo", dicis Jim. Il pauzis. "Abe Lincoln esis bona homo. Regretinde il esis abolisisto. Or, me supozas ke nulu es perfekta. Me perdis mea penso-lineo."

"Vu iris al Tiny-drinkeyo...", me rimemorigis.

"Ol nomesas to", dicis Jim, "pro ke ol es tre mikra drinkeyo. Or me es supersticozulo e me nultempe sidas kun mea dorso turnita al pordo. Me ne volas finar quale Abe Lincoln. Ma me ne volis ke li savez, ke me savis ke li esis ibe."

"E ka li esis ibe?"

"Me ne savas", dicis Jim. "Mea dorso esis turnita al pordo. Ha ha ha ha ha!"

Jim preske falis de sua stulo ridante.

"Jim", me dicis strikte, "kande vu livis, kad on sequis vu?"

"Qua volus sequar oldulo quale me?" dicis Jim. "La quanteso di piluli quin me mustas konsumar por mea tubi, irgu kredus ke me es F.A.G. Pozitiva."

"Jim", me dicis, shokite, "esas deplorinda dicar to."

"Me es Neanderthal", dicis Jim. "Grrrrr."

16.

Frue nextamatine, Ne Trublez-signo pendis del pordo di Jim, e soni di mashinskribo ekois alonge la koridoro. Ye 2 pdm, Jim admisis me por lektar lua raporto.

Datlineo Portugal.

Bilderberg Preparas Atrapilo! Ka ta automobilo sequis li o ka li divenas paranoiika?

Tucker acensis eskalero a la lageto e pozis sua kamero inter arboro-branchi. Chasero stacis dop arboro e ludis pikabu.

"Ridetez bele", Tucker imperis. Chasero rezistis ma dum instanto lua severa expreso transformis a senvolunta rideto, pose retrovenis.

Pos hori, prearanjite, Tucker iris a hotel-drinkeyo un bloko fore. L'automobilo dil chasero esis absenta do la sequo finabis, ka? No. Kande Ronson renkontris Tucker il remarkis du nova sequeri en la hotel-drinkeyo. Quale il savis ke la du viri sequis li?

"On povas divinar pro lia odoro", Ronson dicis.

*****

"Me ne dicis to", me intervenis indigne.

"Ka vu ne dicis to?" dicis Jim. "Me kredas ke me audis vu dicar to."

"Me ne es tala persono", me dicis.

Esis dubitoza expreso ye la vizajo di Jim.

"Lia posturo", me dicis. "On povis divinar pro lia posturo. Chanjez lo a posturo."

"On povas divinar pro lia... posturo", emendis Jim, senvolunte, per reda plumo.

Esis kolda pauzo.

"Vu dicis "odoro"", dicis Jim. "Vu nur obliviis ke vu dicis lo."

"Me ne", me dicis, "dicis odoro. Me nultempe dum mea vivo dicis ke on povas divinar ulu pro lia odoro."

Kolda atmosfero developis inter Jim e me dum la pasinta dio. La tenso separis ni. Me esis pronta trahizar Jim por salvar me, e me sentis ke Jim, vivacigita dal chaso, tenis mea manuo e saltis blinde aden danjeroza aqui.

"Bone", dicis Jim, "se vu volas dicir posturo, vu dicis posturo."

"Me ne dicis odoro", me dicis.

17.

Ni havis rendevuo kun Paul Luckman, la redaktero dil mikrega angla-lingua 'Weekly News', la parokio-jurnalo dil Algarve quo riskis ample raportar pri Bilderberg. La jurnalo di Paul esis la sola en Portugal - ya la sola jurnalo en la mondo, segun mea savo - qua raportis pri Bilderberg.

Paul es ekmigrinto de Anglia, dum dekekin yari rezidanto dil Algarve. Il ne es jurnalisto profesionale. Il jeras mikra telefon-firmo. La 'Weekly News' es hobio por lu e lua spozino, Madeline, e lia du kirk-amiki, Fred e Brendan.

Paul dicis a me ke il esis perplexa ke lia parokio-jurnalo trovis mond-exkluzivo per ica exploziva, konfundiva naraco.

"Me ne konsideras me un ek la maxim granda penseri dil mondo", il dicis telefone, "ma konstatar ke co es autentika ne es desfacila. E nul altra jurnalo tushos ol. Nulu. La konverso mortas tam balde kam on dicas la vorto Bilderberg. Me mencionis ol a redaktero che la 'Daily Express' hiere, ed il nemediate chanjis la temo. Me dicis, "Ka vu audis to quon me dicis?" "Yes." "Ka vu savas pri Bilderberg?" "Me audis pri li." E to esis omna. La konverso mortis."

"Quale vu audis pri Bilderberg?" me questionis il.

"Per mikra jurnalo en interreto nomizita 'The Spotlight'", il dicis. "Ka vu audis pri li?"

"Me es fakte hike en Portugal kun Big Jim Tucker", me dicis.

"Ho!" dicis Paul. "Il es heroo. Kunprenez il."

Paul havas kontoro en moderna vitra edifico en centrala Lisboa ube il operacas sua telefon-komerco. Il es devota rinaskinta Kristano. Kirko-afishi ornas la muri.

"Me trovas me preter mea kapableso", il dicis, tordante kauchuko-bendo cirkum sua fingri. "Se lia afero es tote inocenta, pro quo li ne anuncas quo eventas? Ma li ne. Ne mem poke. Ne mem indiko. Nulo." Paul pauzis. "Forsan me foleskas", il dicis, "ma la Libro di Revelo parolas pri un-mond-ordino, un financal ordino, un-mond-religio. Esos sento di desordino, di pueri ne respektante sua genitori, lore tre povoza grupo emersos. Do lo ya es sencoza."

"Me savas ke li es mala homi", dicis Jim, "e me odias li, ma me ne kredas ke li es satanista."

"Me kredas ke Paul ne asertas ke li es satanista", me dicis. "Il dicas ke li es fakte Satano."

"Ka vu kredas ke co es ulsorta biblala predico realeskanta?" dicis Jim.

"Me nur dicas ke co es lo maxim stranja quon me ultempe konocis", dicis Paul.

18.

Nextamatine, Paul sendis Fred e Brendan, lua kunredakteri che la 'Weekly News', por renkontrar Jim e me exter la pordegi dil Caesar Park.

Icadie Jim dicis ke l'automobili e la helikopteri arivos. Se irgu ankore dubitis, Jim dicis, se irgu ankore ne kredis, hodie ni saveskos ke la mondo es nule quale on deskriptis ol a ni, ke ol jiras cirkum maligna axo.

Ni quar vartis extere en la varmeso. Cigan-karavano pasis, kelka promenanti. Horo pasis lente e ni plenigis la tempo per babilacho.

"Paul kredas ke Bilderberg reprezentas la realesko di la Libro di Revelo", me dicis a Fred.

Il ridis. "Or ibe Paul e me divergas."

Ni amba ridis.

"Nam", dicis Fred, "me kredas ke omna predici ja realeskis."

Esis silenceto.

"Ho", me dicis.

Plusa horo pasis. Nia mineral-aquo exhaustesis. Ni pedfrapis la gravio.

"Li arivos", dicis Jim, ma nun mem il semblis necerta. Il vishis la sudoro de sua fronto per silka naztuko. Nia kamizi esis sudoroza. Ni cesis interparolar e nur stacis.

19.

Portugal ne es eventoza lando. Esas turismo ed esas futbalo ed esas golfo-konkursi. Esis, do, mem plu extraordinara ke ye cirkume quar kloki multa ek le maxim povoza dil mondo vere paseskis ni en taxii ed anonima urb-automobili.

Esis David Rockefeller, valoro $2,5 bilion, prezidanto dil Chase Manhattan-banko, sidante en lokala taxio.

"Bona posdimezo, Sr Rockefeller", murmuris Jim.

La pordegisto inklinis su ed elevis la pordego. David Rockefeller manu-signis, e la taxio desaparis alonge la voyo.

Lore venis Umberto Agnelli di Fiat, la de facto rejala familio di Italia, valoro $3,3 bilion, apene remarkebla en la dopa sideyo di anciena automobilo.

"Granda Bilderberg-familio", dicis Jim. Il probis restar senemoca, ma balde il ridetis larje.

"Jim!" me dicis.

"Vere, soldato", il ridetis. "Tre impresiva, ka ne?"

Esis Vernon Jordan, la maxim proxim amiko di Bill Clinton, lua neofical konsilero e golf-partenero - Vernon Jordan, qua koliis la Prezidanto de obskureso en Arkansas e nutris il til la Blanka Domo, e qua segun multi obtenis por James Wolfensohn lua rolo kom prezidanto dil Mondo-Banko.

Esis James Wolfensohn, prezidanto dil Mondo-Banko.

"Nekredebla", murmuris Fred. "Nekredebla."

Ed esis Henry Kissinger, posible la maxim povoza individuo dil pos-milita mondo: Dr Kissinger, qua aprobis la sekreta bombardo di Kambodia e plu tarde ganis la Nobel-Paco-Premio, qua revelis al jurnalaro sua kordi-atako per la vorti, "Or, adminime to pruvas ke me havas kordio", - e yen il vehante alonge la voyo al Caesar Park en la dopa sideyo di anciena Mercedes.

"Me dicos a vu ulo quon vu ne savis pri Henry Kissinger", dicis Jim. "Lua acento es tam usana kam mea. Proximeskez il en drinkeyo, quale me unfoye agis, e sursurez ke vu savas exakte quon il entraprezas, ed il krios a vu per acento tam usana kam pom-tarto."

Me probis, dum instanto, judikar racionoze kad esas ula vereso en ca astonanta aserto - ka Henry Kissinger vere tra sua tota vivo adoptis falsa europana acento por kamuflar sua usana. Ma me ne povis. Mea raciono sufrabis enorma frapo, e me ne plus savis quo es posibla e quo ne.

La taxii venadis. Esis prezidanti di farmaciala giganti e tabako-firmi ed automobil-fabrikerii, la chefi di banki de Europa e Nord-Amerika. Uli, quale Richard Holbrooke, l'usana reprezentero che UN, ridetis amikale e ni, e Jim respondis per regardo di evidenta odio.

"Qui es ta homi?" dicis Fred. "Pro quo nulu volas savar?"

"Li es la mastri dil Universo", dicis Jim. "La regnanti di la mondo. Vu savas lia nomi nun."

Esis Conrad Black, la triesma maxim granda jurnalo-chefo dil mondo, proprietanto dil 'Daily Telegraph' e la 'Jerusalem Post' e la 'Chicago Sun-Times' e 40 Kanadiana diali e 447 altra jurnali cirkum la mondo. Conrad Black, qua kande questionita quala epitafon il deziras respondis, "Nur mea nomo e dati. Kam plu laudata es persono, tam min multo es skribata sur lua tombopetro. Charles de Gaulle havas nur sua nomo e dati, Winston Churchill havas lo sama, Otto von Bismarck havas nur sua lasta nomo, e Napoleon Bonaparte havas nur la litero 'N' kun nula dati." Yen homo certa pri sua poziciono en historio, e nun me sentis ke forsan me komprenis pro quo.

Fred e Brendan spektis hororigite. Quale Paul, lia kunredaktero en l'Algarve, ica du viri adoptis evangeliala posturo pri Bilderberg, supozante ke olua existo konfirmis la predici elaborita en la Libro di Revelo. Li aspektis quale li atestis la Diablo ipsa pasante.

Anciena autobuso kruzis alonge la voyo. Me poke atencis ol, supozante ke ol esis plena de hotelo-laboristi. Nur Brendan atencis la voyajanti. Me regardis il. Brendan semble stacis fixe.

"Brendan?" me dicis.

"Brendan!" dicis Fred, akute. "Quo eventas?"

"Me traregardis la fenestro", il explikis, fine, "e me enfokigis un persono, ed il retroregardis me. Me stacis kun mea kamero enmanue, e ca persono... nur regardis."

"Quala regardo?" me questionis

"Esis stranja regardo", il dicis. "Esis diferanta sorto di regardo. Yes. Il regardis me adinfre. Quale il traregardis me." Esis pauzo. "Me ne mem povis elevar mea kamero."

"E qua esis?" me questionis.

Lore Brendan dicis, nelaute, "Esis Peter Mandelson."

Esis longa silenco.

"Peter Mandelson?" me dicis.

"Me nultempe vidis tala regardo", dicis Brendan.

"Qua es Peter Mandelson?" dicis Jim.

Esis nulo plus agenda, do ni dejunis. Ni laudis Big Jim, qua ridetis kontente. Il ya deskovrabis ulo extraordinara. Fred mi-jokis ke Jim devas ganar Pulitzer, ecepte ke Pulitzer es probable en la manui di Bilderberg. Ni iris a nia hoteli por rifreshigar ni, e pos kelka tempo Jim telefonis por questionar, se me havas tempo, ka me povus renkontrar lu en lua chambro?

20.

Jim semble pensis pri ulo.

"Ni povas nur spekular pri quala malajin li agas ibe nun", il dicis, acendante sigareto.

"Li jus arivis", me dicis, anke acendante sigareto. "Li probable dushas su."

Esis pauzo.

"Do pri quo vu pensas, Jim?" me dicis.

E lore Jim anuncis sua decido - il abandonis la noktomezala penetro.

"Kande me esis che la Tiny-drinkeyo lastavespere", il explikis, "me renkontris taxi-konduktisto. Lokalulo. Il konocis la tereno. Me dicis ke me donus ad il cent dolari pro guidar me tra l'arbustaro e klimante la drentubi. "Cent usana dolari", me dicis ad il. "Komprez por la spozino ta reda robo quon el sempre deziris.""

Jim pauzis por tusar. Il tusegis. Il acendis sigareto. Me anke.

"Omnakaze", rikomencis Jim pos drinkar glaso de aquo, "la taxiisto jus telefonis. Il dicis ke lua spozino ne permisas il partoprenar. Tro danjeroza, el dicis. El ne volis ke il ocidesez. Kompatinda folo."

Jim traregardis la fenestro.

"Me demandas pardono", il dicis.

Jim regardis la trafiko ed oceano pretere. Il fumis sua sigareto. Dum spektar il, me konsideris l'abandono dil noktomezala penetro. Jim esis nultempe sen sigareto. Il ne volis agnoskar lo ma lua pulmoni esis domajita. Lua saneso ne plus suficis por drentubi e gard-hundi ed armizita sekuristi. La maxim bon amiko di Bill Clinton, Vernon Jordan, esis ibe, dum deketri yari direktisto dil duesma maxim granda usana sigaret-fabrikerio, RJR Nabisco. Me esis certa ke la sigaret-produktita emfisemo di Jim impedis lua noktomezala penetro.

Me retrovenis a mea propra chambro e jacis sur mea lito. Me dormis dum kelka tempo, e lore vekesis dal telefonilo. Esis Fred dil 'Weekly News'. Il dicis ke il volis dicar ulo grande importanta a me. Ka me povus renkontrar lu che lua hotelo?

"Nur venez tam rapide kam vu povas", dicis Fred. "Me renkontros vu apud la lageto. E ne kunprenez vua amiko Jim Tucker."

*****

Apud la lageto dil Hotelo California, Fred tenis dokumento. La dokumento esis faldita en lua manuo e kovrita per sudoro. Fred dicis ke il deskovrabis ulo terorigiva dum la hori depos nia dejuno.

"Nu", dicis Fred, "me retrovenis a mea hotelo e natis e pose me iris a mea chambro ed exploreskis l'interreto. E pos kelka tempo me trovis ico..."

Fred pasigis a me la dokumento. Me desfaldis ol e pozis ol sur la tablo:

Bilderberg-materio es fashista trompo!

Kar amiki,

Me skribas a vi urjante por avertar vi pri materio cirkulanta pri 'Bilderberg-Konfero' eventonta en junio en Portugal. La Washington- jurnalo 'The Spotlight' es citita kom fonto di informo pri la Bilderberg-Konfero. 'Spotlight' es editata dal fashista Liberty Lobby. La skopo dil materio semblas esar imaginigar homi ke esas maligna Judala konspiro quo probas dominacar la mondo. Vi povas trovar multa informo pri 'Spotlight' per kontaktar irga granda kontre-fashista organizuro.

Kontre fashismo e kontre kapitalismo,
Lisa Taylor

(Internaciona Solidareso kun Laboristi en Rusia).

"Quon vu opinionas pri to?" dicis Fred.

Esis longa silenco.

"Or", me dicis. "Me devas dicar ke unnokte Jim opinionis a me ke esas regretinda ke Abraham Lincoln esis abolisisto."

"Ka?" dicis Fred, klare astonita.

"Ma me ne povas pensar pri altro dicita da Jim interpretebla kom... ho - il ya dicis ke pro la quanteso di piluli quin on koaktas il konsumar por lua tubi irgu kredus ke il es -"

"Ka ni obtenas omna nia informi de nov-Nazisti?" intervenis Fred. "Ni editas jurnalo cirkum tota Portugal e nia fonti es nov-Nazisti?"

"Forsan", me dicis. "Ma to ne implikas..." Me pauzis.

Fred superregardis la lageto. Pueri ludis en l'aquo. Esis bela jorno. Il pozis sua kapo aden sua manui.

"Quon", il dicis, "ni partoprenas?"

FINO

<<< Retro a Parti 1-10

Jon Ronson, 'Them' (2001)


Retro al Ido-indexo

James Chandler 20-may-04